Girona flow

 

Fa fred però els ànecs fan xip-xap al riu. Mentre suren, fan ones que desdibuixen els reflexos de les cases acolorides del Ter. Em distreu el soroll del bar. Sento la remor de converses llunyanes indesxifrables i el xiulet de la màquina de fer cafè de la mestressa del bar. Em faig present i escolto el dringar de les culleretes. Moviment de tasses. Tic-tac, clinc-clonc. Sento com remenen, fan una pausa llarga i passada una estona els xarrups dels comensals. Tot acaba amb el cataclac final del que deixa de sobte la tassa sobre el plat. Esternuts d’hivern entre bufandes i nens japonesos fent xerinola mentre les mares s’aixequen de la cadira per marxar. 

Es pon el sol i els reflexos del Ter es fan foscos i perden la brillantor. Les ombres de la banda dreta del Ter es retallen en les cases i finestrals de l’altra banda de riba. Encara queden restes de sol però la foscor avança a poc a poc fins arribar a la silueta de Girona. Encara queda ben assolellada la catedral. És el darrer bastió abans no caigui la nit. Ella escriu al seu diari, distreta en les seves cabòries. El lliscar de les paraules sobre el paper ni es nota.