EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL 
Un cop acabat de llegir el llibre de J. D. Salinger, he entés que era un guió. Primero por los sets, un tours a N. York pels llocs emblemátics y per les escenes visualment molt ben hi ambientadas: els equipaments públics i privats de la ciutat i les infraestructures de Manhatan i voltant són historicamente difosos per la literatura i pel-lículas americanas. Aixi ho he conegut. Les mentalitats, costums i hàbits típics de la vida social dels inicis de la década daurada dels EUA encarnadas en els personatges, que hi apareixen en diversos edats i etapes de vida, són el fócus de la crítica social i humana que el personatge principal posa veu. Com en les pel-lícules, el diàleg i els pensaments del protagonista construeixen la narrativa i ambienten les accions al seu voltant. M’ha agradat molt el llibre. Penso que és un guió que ha inspirat molts altres escriptors durant décadas a Hollywood. El protagonista es molt human, pateix un dol, o més d’un dol seqüencialment, llarg i profund, vivint en gran solitud emocional. Es un noi intelectual i inadaptat socialment. Per mi, el que li salva la vida al noi es finalment cuan s’adona que la seva germana está a punt de caure sobre el mateix precipici del camp de sègol que el mateix vaig caure. Es el punt final del procès que ha passat per aquells dias i que vol dir-ho al seu germà gran. Al final, ha sentit la compassió no solo per si mateix, però que vaig sentirla per la seva germana petita. Per mi, ha descobert el significado del amor i de la compassió
Comentarios
Publicar un comentario